Entrades

ESTAMPIDA

Imatge
Caminaba sin esmero hacia el rocódromo, a sabiendas que aún necesitaría una hora más para despertar. Victor, vestido con pantalones de parches bicolor y camiseta desgastada, de aspecto carabelico y largas melenas, abrió las puertas del local, intentando pasar desapercibido, escurriéndose entre las retorcidas paredes con presas multicolores. Dubitativo se acercó a la barra para saludar a Iker, el barman del local, pero este cabizbajo con la mirada en el móvil, ni se percató de su presencia. Mientras se ajustaba el arnés, observaba como iban entrando más personas entre saludos y choques de puños. - ¿Qué tal? ¿Cómo vas? - Le pregunto Roberto, el escalador estrella del local. -Bien. -Respondió- Acabo de llegar. - ¿Sabes, que Ondra está probando un 9c? -Comentó, mientras se sacaba la camiseta, luciendo músculos desconocidos.  Victor, intimidado no supo que responder. Al darse la vuelta y tomar distancia, logró recomponerse, atreviéndose a preguntar por el lugar donde se e
1 comentari
Més informació

RETIRO

Imatge
Salí de la reunión, con la pesadumbre que produce el no saber cuál sería el camino correcto. No pude remediar volver a repasar el material, ordenándolo mentalmente, espolvoreando mis manos en magnesio. Miré a Joan, intenté mostrar decisión, le solté un “voy” y me arrojé a lo desconocido. El contacto de los dedos con la roca me fue llevando al adictivo trance donde todo lo que te envuelve va perdiendo importancia. Pies y manos fueron entrando en diálogo, solo enturbiado por mis miedos. Ese pie no es suficiente bueno, la roca parece rota, el seguro empieza a estar lejos. Un bicoin del número 3 bien trabado en una fisura, con un buen reposo de manos, me llevó a la casilla de inicio, a la tranquilidad de la reunión. — Estoy en una pequeña repisa — grité buscando la complicidad de Joan — . He puesto un bicoin a cañón y no veo claro si reseguir la fisura rota o flanquear por debajo del desplomillo.  — Tú verás, Ramón — me respondió con voz ronca, la reunión está sólida y la caíd
2 comentaris
Més informació

Gent com tu

Imatge
 Arribat l'estiu, l'activitat va a la baixa, fins desaparèixer.  Aquest any, en canvi, em va sorprendre amb un parell de sortides. Això si, vaig tenir que recòrrer a les noves tecnologies, per poder trobar parella i gaudir d'una satisfactòria primera trobada. La primera va ser la Lotus de la paret de l'Aeri amb l' Uri  de Terrassa. Nom que em porta moltes imatges viscudes i que ha servit com ritual per fer un repàs de tot allò que vaig viure durant uns anys. Barreja de gaudir i enclaustrament amb gust agredolç, que com tot en la vida em va servir per aprendre. Via ben bona amb grau antic, on cal treure el canto als peus de gats, navegar als últims llargs i queixar-se del mal de peus!! La segona va ser cap a Peña montañesa, una sortida on vaig intentar seguir el rebufo d'en Oscar i Martí, sense que es notés gaire la meva manca de nivell i el baix estat de forma mental.  Estada molt agradable que em va servir per descobrir els sectors esportius propers
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

The love boat in Costa Brava

Imatge
Revisant les últimes entrades, m'adono de la meva predilecció per les curtes escalades sorgides  entre L'Escala i L'Estartit. A més a més és dona la casualitat que aquesta esta sent l'últim desig d'amics meus, abans d'entra a quiròfan per arreglar-se el genoll. Com moltes vegades em passa, em vaig deixant la clàssica per l'últim. L'intrèpida Sirena ha hagut d'esperar, i ben puc dir desprès de tastar altres vies de la zona, que es troba entre les millors. Escalada vertical, amb presses enormes, que et porta al footing vertical. Riu-te de la milla vertical d'en Jornet i companyia. Via que vaig fer amb el lesionat ferré, en dos llargs (1+2, 3+4+5). Estant seguits per en Jaume i la Laura en un estil més clàssic, pel be de la nostra estimada e intrepida Sirena, que no te mai un No per les nostres propostes, sempre decents. Aquesta via entra de ple dintre d'una nova categoria, que va més enllà del tant anomenat love climbing, i que és el l
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Vuelo del Icaro

Imatge
Visita al sector dret de Cal Barrico. Pany de roca d'escalada similar a la sud del pedra, amb molt poca informació a internet. Escollim el vuelo del Icaro . Via de tres llargs( 6b,7a+/b, 5+). Primer llarg bonic, amb continuitat. que dona pas a un segon llarg que enllaça amb un diedre cec molt fi, contundent en els seus ultims seguros, quant surt a placa. L'ultim llarg no el fem, al trobar-lo massa curt. Arribem amb un Rapel de 60 al terra.  Arrodonim el dia amb la Xorrera( 6c+/7a), via maca i generosa amb bona pressa.  Recomano també la tranques i barranques( 6c) diedre molt fi i extenuant, on caldrà esquivar un esbarzer molest.                     En Josep tibant a la xorrera, rememorant els 80,                                  con mallas y a lo loco.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

¡Al Abordaje, mis bribones!

Imatge
Un paratge reconegut, torna a fer presència davant meu. Una segona visita, a aquest trosset de costa brava. Preservada de la febre immobiliària, gràcies a la antiga presència d'uns militars disposats a fer funcionar els seus estris estrepitosos. No puc evitar imaginar-me, com funcionaria aquesta base, plena de covards traient pit, ànimes enclaustrades per garantir protecció i un plat a taula. Ho penso, però ho faig sense aixecar els ulls del terra, per por a veure´m reflectit en una de les paret en runes. Camino cap a Miladones, amb la preocupació de trobar el corriol que em porti cap a les parets. Una vegada enfilat, veig com un nen, últimament acceptat i tingut en compte, comença a correr per davant meu, com la meva mirada es fa amplia i la respiració plena.  Qui ho havia de dir. Emportats per un front capritxós de ponent, que acabariem enfilats al rapel de vèrtic de la punta de Miladones. Un racó, aquesta vegada no tan impressionat, amb la mesura ja pressa. Guiant d&#
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sol Solet

Imatge
Passen els dies a ritme trepidant, sense deixar temps per pair. Moltes han sigut les escalades que hi ha hagut amb les coincidències d'un sol espatarrant i la bona companyia. Temps per exposar-se  i deixar-se acaronar per la benedicció del sol d'hivern, i de pas fardar de moreno. Enrere ja queden la directa Senglar i la Tuareg de la Palleta , vies trendic tòpics ideals per deixar enrere el compromís i centrar-se en l'entorn, la gestualitat i la companyia. Ja, amb més caràcter, li van succeir les vies Llepet del serrat dels monjos i la Bros del cap de la Barra . Curtes, però ben bones. Moments màgics que no haguessin sigut possibles sense en Josep, Joan, Anníbal, Willy i Martí.
1 comentari
Més informació